MEXICO 1 year

Després de més de gairebé un mes d'estar a Méxic, intentaré explicar quelcom nou aquí al meu bloc oblidat. Crec que tot i ser un inici dur l'adaptació ha estat força ràpida, començarem pel principi...

La primera setmana va ser una setmana intensa i alhora díficil...aquest país em va posar a prova. Després de passar un cap de setmana amb un jet lag força intens, el dilluns ja em vaig començar a adonar-me de la realitat mexicana, una hora esperant al hotel perqué em passéssin a buscar. El dimarts ja em van donar el cotxe (un seat cordoba), i va començar el repte. El repte de conduir entre aquesta colla de sonats. Per començar al cap d'una hora de conducció, després d'anar a veure un parell d'apartaments, em vaig trobar aturat dins un túnel (no massa llarg) degut que les intenses pluges d'aquella tarda havien formant un gran bassal dins d'aquest. Em vaig passar una mitja hora dins el cotxe pensant que engegarien un moment o altre, fins que vaig començar a veure que la gent sortia dels cotxes... i allà vaig començar les plàtiques amb alguns mexicans. Tot d'una apareix un bomberuuu, amb patalons curts, katiuskes (sempre m'agradat aquesta paraula) un xuvasqueru, i un casc...aquí em vaig posar les mans al cap i realment vaig pensar: a on has anat a parar?, Finalment el embús es va desembussar, per tornar-se a embussar a la sortirda del túnel... aquí se'm va acabar la paciéncia i vaig intentar arribar a destí usant el mapa que m'acabava de comprar, després de passar rotondes mig inundades i carrers sense llum, vaig arribar al carrer del hotel, a on per fer uns 800 metres vaig estar gairebé una hora, quan vaig arribar a 200 metres del hotel va resultar que el carrer estava tallat, fet que em va portar a anar per l'altre costat del carrer i tirar en contra direcció uns 100 metres i arribar al hotel. Primera prova. El dia següent vaig haver d'anar a currar a uns cent i picu km de Guadalajara, La Piedad al Michoacàn, allí m'hi vaig passar un parell de dies d'alló més entretinguts, endinsan't-me en la més pura esséncia mexicana, vaig anar acompanyat fins aleshores, el moment de tornar a Guadalajara. Després de donar més voltes que un ventilador per carreteres plenes de forats i "topes" (bots que foten al mig de les carreteres per obligar-te a reduir la velocitat bruscament) vaig arribar a Guadalajara.

Per contrarrestar aquests dies de bogeria vaig gaudir un gran cap de setmana, escalant un molt bon rocòdrom de guadalajara (anomenat punto muerto) coneixent molt bona gent i alhora la ciutat.

El canvi estava per venir i va ser el segon dilluns quan cansat de mirar zulos i pisets molt cutres, em vaig decidir a buscar-me jo mateix l'habitatge, ja que fins aleshores me'ls buscava l'administrativa ("lisensiada Brenda") i llavors els anava a mirar, iiii pam el primer que veig i es el que m'agrada una mena de caseta-bungalow petiteta i amb un gran jardí amb gespeta...el vaig anar a veure, i realment era perfecte per mi, sense luxes però amb el necessari per passar un bon anyet a Mèxic. El mateix dia vaig anar a parar a un búlder anomenat "Trepa" (curiós semblava català) a on vaig conèixer freaks de l'escalada mexicans, els quals em van comentar que corrien forces catalans per aquí. Ja estava, ja ho veia tot més clar! I tal com em comentava el Ivan (el que se'n cuida del plafó) el dia següent ja vaig conèixer el Manel, un noi mallorquí estudiant d'INEFC que s'iniciava a l'escalada, vaig coincidir un parell de dies amb ell, i el dissabte ja vaig sortir de festeta amb la colònia d'estudiants espanyols de Guadalajara (madrilenys, mallorquins i la Marta, una noia de Vic). Fóu una festa força surrealista, que va acabar de matinada menjant "menudo" per recuperar forces abans d'anar a dormir....(seguirà)

ALBARRACÍN AGAIN

Entre les boires i les pluges de setmana santa vam trobar
el sol.

BRNO - República Txeca

Si us agrada la "cerveza" cal que visiteu aquest país...

i si hi aneu al Gener cal que us abrigueu, -5 de màxima durant una setmana

BONES FESTES!!

Per compartir-los amb tothom, i per què m'han agradat, un any més ....

http://www.youtube.com/watch?v=DPG5wqscMjo

http://www.youtube.com/watch?v=_A_ma2h0idk&feature=related

L'Astragal

Després de molt temps, escric alguna cosa en aquest blog. De fet aquest blog es va fer per anar explicant coses interessants que em poden anar passant. Durant molts dies de coses interessants me n'an passat poques, ja que m'he estat a Can josepó disfrutant de la vida rural, però a peu coix, és a dir que no he anat a masses llocs a comentar. Ha estat un mes que tot i la poca capacitat de moviment que tenia m'ha servit per pensar (tampoc massa) en algunes coses que a vegades amb la vida diària i molts cops rutinària no hi penses, el que m'ha servit per fer una sèrie de plantejaments força interessants. Avui em treuen el guix, suposo que demà no podré anar a escalar, ni a esquiar,ni... no fos cas que em trenquès l'altre pota, o el senyor Astragal es torni a trencar, però de ganes no me'n falten.

Torno a la vida dels bípades...

MONTGRONY

Entre boletaires i pixapins, 3 freaks s'emfilaven per les belles parets al mateix costat de l'ermita de Montgrony. Vam començar el dia escalant sense notar els dits degut al vent glaçat que bufava en aquelles terres ripollenques, però mica en mica el sol es va anar imposant i vam poder gaudir d'un dia perfecte per l'encadanament.

Amb el Pedraforca al fons

Mr Zero barallant-se amb les xorreres
Patint i tremolant com sempre

CUBA

Cuba, un país que amb orgull viu resignat i frustrat en un "sistema" (règim) que segueix naufragant, on és ignorada la necessitat d'una població que segueix endavant gràcies a les seves ganes de viure alegrament el dia a dia. Tal i com es caracteritza la gent cubana, tenen la facilitat de viure cada dia, quan dic viure vull dir, que tot i les necessitats bàsiques que els hi manquen no els hi falta un somriure i unes paraules per ningú, demostrant que el poc que tenen ho compartirien amb tothom. Fora estrés, aquesta paraula no existeix a Cuba, potser són reminicències del "socialisme" imposat en aquesta illa que anys enrrera intentava contrarrestar un capitalisme en plena emergència, però el que és cert és que el ritme d'aquesta illa és totalment diferent de la resta del mòn. Tot i que "el cubano trabaja mucho", cada dia podiem trobar algun personatge que de bon matí volia establir conversa amb nosaltres. Desde el meu punt de vista, una conversa amb nosaltres els hi aportava molt més que qualsevol cosa que els hi passés durant el dia o la setmana. Cada cubà amb el qui parlàvem, s'interessava per les nostres vides, volia saber com viviem, de què treballavem, com funcionava el nostre país, volien saber com era la vida fora de la presò en què viuen. Els primers dies trobàvem cubans dels que per sobreviure ens guiàven a canvi de diners del turisme que com vam poder comprovar amb els nostres propis ulls els hi feien moltíssima falta, aquests són els anomenats "jineteros", que sobretot el primer dia ens van fer passar una bona estona però també ens van arribar a atabalar. Eren els 3 chichos, els quals ens van portar al "paladar de la Mireia", era un menjador d'una casa el qual oferia llangosta, camarones... ii per suposat bucanero (cervesa nacional) i mojitos per refrescar la calor a vegades poc suportable que feia.

Paladar de la Mireia


Casa d'en Laurel (un dels xixos)

Aquests primers dies ja vam començar a copsar la repressió a la que està sotmesa la població cubana, ja que vam veure com el cubà que no està propiament idenficat per anar amb turistes és multat i emportat per la moltíssima POLICIA REVOLUCIONARIA que està per tot arreu. L'atabalament d'aquests primers dies, era per la visió dels jineteros dels turistes. Sobretot aquí al sud de Cuba, degut a la immensa pobresa en què viuen, els turistes erem vistos com un dòllar amb potes, i això no agrada a ningú.

Tenda de racionament Santiago de Cuba

Després d'alucinar amb la pobresa de Santiago vam poder observar l'altra Cuba, la Cuba dels turistes, la cuba de braçalet i platges cristalines. Després de veure aquesta diferència brutal, penses com pot ser que hi hagi cubans que encara creguin en la revolució, que encara creguin que el sistema funciona. Cal dir que tot i la misèria de la vida quotidiana de Cuba, el règim manté 2 punts forts que permeten a la població sentir-se'n orgullosa, el primer és una sanitat gratuita per tots els cubans i de qualitat, i el segon és l'educació gratuita per tots els cubans fins a nivell universitari. Això juntament amb un continu recordatori de les gestes dels seus herois (pots trobar rètols per qualsevol racò de cuba remmemorant la revolució), fan que el CDR, comitè de defensa revolucionària mantingui fidels, que abduits per les mínimes facilitats que el règim els dona com a recompensa de mantenir-se "juntos con la revolución".

Vam poder observar la vida quaotidiana de la Cuba interior, com Camagüey, Ciego de Avila i Sancti Spiritus, tots tres pobles pintorescos on es reflexa la necessitat del poble cubà. Hores i hores per carreteres plenes de forats, atravessant i adelantant desde cubans amb bici, tractors, carros amb cavalls i fins i tot alguna gallina. Finalment vam arribar a Trinitat un poblet que no oblidarem fàcilment. Allà reament vam gaudir de la generositat dels cubans. La nit va ser espectaculat ballant desenfrenadament a una discoteca endinsada dins d'una cova, increible i molt recomanable, gran vetllada que va continuar al dia següent gràcies a la Yelenis i la Zedi que ens vàren fer de guies, duent-nos al vell mig de la serra del Escambray, on vam banyar-nos en el gorg de la cascada javira, un bon racó per disfrutar de les belleses de la illa. Allà a Trinitat ens vàrem sentir com a casa, realment ens hi haguèssim pogut quedar tota la setmana. La "tieta" Milagros ens va acollir a casa seva amb una generositat inaudible. Una generositat que va fer difícil l'acomiadament. Vam estar a aquell poble unes hores i ja ens va costar de marxar, allà és on ens vam trobar amb el famòs magnetisme de l'illa.

La pròxima parada va ser al poble de Cienfuegos. Hi anàvem avisats de que ens trobariem amb el Carnaval de Cienfuegos, famòs a l'illa. Potser va ser el dia on ens vam mimetitzar de veritat amb la població cubana, ja que vam passar una nit un pèl surrealista envoltats d'una multitud cubana que ens absorbia. Ballant salsa i reggeatton fins que em van acompanyar amb un carro tivat per un cavall fins al hotel, me'n vaig anar a dormir com endinsat en una època passada, somiant en aquells contes.