Després de més de gairebé un mes d'estar a Méxic, intentaré explicar quelcom nou aquí al meu bloc oblidat. Crec que tot i ser un inici dur l'adaptació ha estat força ràpida, començarem pel principi...
La primera setmana va ser una setmana intensa i alhora díficil...aquest país em va posar a prova. Després de passar un cap de setmana amb un jet lag força intens, el dilluns ja em vaig començar a adonar-me de la realitat mexicana, una hora esperant al hotel perqué em passéssin a buscar. El dimarts ja em van donar el cotxe (un seat cordoba), i va començar el repte. El repte de conduir entre aquesta colla de sonats. Per començar al cap d'una hora de conducció, després d'anar a veure un parell d'apartaments, em vaig trobar aturat dins un túnel (no massa llarg) degut que les intenses pluges d'aquella tarda havien formant un gran bassal dins d'aquest. Em vaig passar una mitja hora dins el cotxe pensant que engegarien un moment o altre, fins que vaig començar a veure que la gent sortia dels cotxes... i allà vaig començar les plàtiques amb alguns mexicans. Tot d'una apareix un bomberuuu, amb patalons curts, katiuskes (sempre m'agradat aquesta paraula) un xuvasqueru, i un casc...aquí em vaig posar les mans al cap i realment vaig pensar: a on has anat a parar?, Finalment el embús es va desembussar, per tornar-se a embussar a la sortirda del túnel... aquí se'm va acabar la paciéncia i vaig intentar arribar a destí usant el mapa que m'acabava de comprar, després de passar rotondes mig inundades i carrers sense llum, vaig arribar al carrer del hotel, a on per fer uns 800 metres vaig estar gairebé una hora, quan vaig arribar a 200 metres del hotel va resultar que el carrer estava tallat, fet que em va portar a anar per l'altre costat del carrer i tirar en contra direcció uns 100 metres i arribar al hotel. Primera prova. El dia següent vaig haver d'anar a currar a uns cent i picu km de Guadalajara, La Piedad al Michoacàn, allí m'hi vaig passar un parell de dies d'alló més entretinguts, endinsan't-me en la més pura esséncia mexicana, vaig anar acompanyat fins aleshores, el moment de tornar a Guadalajara. Després de donar més voltes que un ventilador per carreteres plenes de forats i "topes" (bots que foten al mig de les carreteres per obligar-te a reduir la velocitat bruscament) vaig arribar a Guadalajara.
Per contrarrestar aquests dies de bogeria vaig gaudir un gran cap de setmana, escalant un molt bon rocòdrom de guadalajara (anomenat punto muerto) coneixent molt bona gent i alhora la ciutat.
El canvi estava per venir i va ser el segon dilluns quan cansat de mirar zulos i pisets molt cutres, em vaig decidir a buscar-me jo mateix l'habitatge, ja que fins aleshores me'ls buscava l'administrativa ("lisensiada Brenda") i llavors els anava a mirar, iiii pam el primer que veig i es el que m'agrada una mena de caseta-bungalow petiteta i amb un gran jardí amb gespeta...el vaig anar a veure, i realment era perfecte per mi, sense luxes però amb el necessari per passar un bon anyet a Mèxic. El mateix dia vaig anar a parar a un búlder anomenat "Trepa" (curiós semblava català) a on vaig conèixer freaks de l'escalada mexicans, els quals em van comentar que corrien forces catalans per aquí. Ja estava, ja ho veia tot més clar! I tal com em comentava el Ivan (el que se'n cuida del plafó) el dia següent ja vaig conèixer el Manel, un noi mallorquí estudiant d'INEFC que s'iniciava a l'escalada, vaig coincidir un parell de dies amb ell, i el dissabte ja vaig sortir de festeta amb la colònia d'estudiants espanyols de Guadalajara (madrilenys, mallorquins i la Marta, una noia de Vic). Fóu una festa força surrealista, que va acabar de matinada menjant "menudo" per recuperar forces abans d'anar a dormir....(seguirà)
